Biologia forense

La biologia forense s'ocupa de la recopilació, identificació i estudi d'éssers vius que poden funcionar com a evidència en matèries legals, especialment en casos que puguin arribar a un tribunal de justícia.[1]

Exemples de la seva aplicació són la detecció de la comercialització d'espècies protegides[2] (tant les evidents mascotes exòtiques com les espècies comercialitzades com aliment en llauna, o utilitzades en adobaments o en altres usos) quan s'identifiquen infestacions que poden portar a litigis, o quan s'identifiquen les espècies lligades amb una mort dubtosa, que puguin donar informació sobre el moment i lloc on s'han sacrificat.[3]

El rol de la biologia en les ciències forenses és aportar informació útil a les investigacions legals i la criminalística, mitjançant l'estudi sistemàtic de les empremtes o indicis biològics deixats per l'autor d'un crim o la víctima, amb la finalitat de determinar-ne la relació amb el fet delictiu o la mort i donar suport tècnic i científic a la investigació.[4]

L'entomologia forense avui és una pràctica acceptada, sent la seva aplicació més ressonant la determinació dels intervals post-mortem.[3]

  1. Catts, E. P. «Forensic Entomology in Criminal Investigations». Annual Review of Entomology, 37, enero 1992, p. 253–272. DOI: 10.1146/annurev.en.37.010192.001345 [Consulta: 3 abril 2008].
  2. Alan Gunn. 2009. Essential Forensic Biology. Second Edition. Wiley-Blackwell.
  3. 3,0 3,1 Amendt, Campobasso, Goff, Grassberger. 2010. Current Concepts in Forensic Entomology. Springer.
  4. Ayón, María Rosana (Editora). 2019. Biología Forense. Opera Lilloana 54.

Developed by StudentB